Trencadís de bons moments

Ja hem fet la primera setmana de campanya escolar al Palau de la Música.

Baixar cada dia a Barcelona, des de la Garrotxa, per ser-hi a les 8 o a les 9 del matí és una mica cansat. Però si contem que has de seguir fent les classes que ja fas normalment a les tardes, i que ara per ara no s'ha inventat res per poder deixar de ser mare durant uns dies... doncs resulta esgotador.
Però m'encanta!

Fer concerts és una de les coses que m'allibera més del món. I el "Trencadís de cançons" m'agrada perquè és una aportació que fem a l'espectacle d'algú altre. Anar "de músic" sovint és més relaxant que liderar el teu propi projecte, i treballar amb els companys de la Factoria Mascaró, i l'Oriol Marimon, sempre és un gran plaer.
Aquesta setmana, a més, m'he trobat a tres persones d'aquestes que t'alegren el dia. Totes tres desconegudes, i totes tres dones.

1era dona desconeguda: la noia de l'estació de tren.

-"Perdona, vas a Barcelona?" -"...mmm, sí". Així va començar una brevíssima conversa dimarts a les 7 del matí. La noia em va regalar un abonament de tren on encara quedaven 4 viatges (em vaig estalviar 38 eurets... poca broma). L'endemà a la mateixa hora, ens vam tornar a trobar, i li vaig regalar un disc de "les noves dones de la bella cançó".

2a dona desconeguda: la dona de la llana i el cotó.

Vaig fer una visita a la botiga de llanes més encantadora de Barcelona, (allyouknitislove.com) i vaig coincidir amb una dona (que venia de Finlàndia) que buscava cotó per fer un abric. La conversa amb ella (titellaire), la seva amiga (actriu) i l'amo de la botiga (que és olotí), va ser realment agradable. I al final va resultar que fa un temps, va estar uns anys vivint a la Garrotxa.

3a dona desconeguda: a la Teisa, pujant ja cap a casa per última vegada d'aquesta setmana. La Chantale.

Una noia suïssa que viu a la Garrotxa, i que parla un català impecable. Vam començar a parlar de sabates, i vam acabar xerrant sobre música. Va resultar que és escultora... he anat a l'adreça d'internet que em va donar, i fa unes coses precioses.

I amb això us deixo.
Fins la propera!

la Marta