Va de substituts!
Estem fen una ronda de llogues a tres instituts de Sant Cugat. L'experiencia és interessant... però d'això en parlaré un altre dia.
Avui em ve de gust donar les gràcies. Hem tingut la sort de comptar amb en Pere Pau Jimenez, ocupant el lloc d'en Marc (que no té temps per pensar que no te temps, per pensar que no té temps).
Tocar amb en Perepau sempre és un plaer...
Però, a més a més... he estat l'afortunada de poder compartir cançons també amb en Marcel Casellas, un dia que la Lídia tampoc podia.
Buf...
...el saber fer de l'experiència, la sensibilitat del seu tocar i la gran professionalitat em fa sentir una mica adolescent a l'escenari, però molt ben acompanyada.
Doncs això.
Marcel i Perepau, gràcies per voler-me acompanyar. Ha estat un plaer.
Ah, i a la foto els dos mestres minuts abans del concert. Almenys en la foto, que semblin ells els adolescens.
Marta
Doncs va ser una feina molt agradable. Amb aquell grapat de galifardeus i "galifardèies" carregats/ades d'hormones primaverals com a públic. Repertori boníc, homenatges constants a gent que s'ho mereix, el Pere Pau, gran amic i gran acordionista i una exel·lent veu —la teva— encapçalant la proposta.
ResponElimina—Només vaig trobar a faltar la Lídia, hehe—
... ai, Marcel. Que em faràs enrojolar. Algun dia ho hem de repetir.
ResponEliminaLa propera vegada ja no et caldrà cap assaig.Hi hi hi.
Marta