La gent de l'Slàvia és un dels millors públics que un músic pot desitjar. Un públic que t'escolta quan t'intentes explicar, que t'acompanya amb silencis o picades de mans i crits d'alegria quan estàs tocant, i que... a més a més, s'atreveix a cantar cançons que no ha sentit mai, i ho remata pujant a l'escenari a fer una sublim interpretació de solo de "peta-zeta".
Què més es pot demanar?
Moltes gràcies Borges, moltes gràcies Slàvia... Albert, sempre que ho vulguis hi tornarem a ser!

Fins la propera.

Marta