No m'importaria gaire que algú s'adormís en un concert. Quan algú s'adorm és que es troba molt còmode. Tampoc m'importa que no em mirin si han retrobat amics que fa temps que no veuen i tenen ganes de xerrar. Quan això passa, canvia la funció comunicativa dels músics. Ja no ets en el privilegiat centre d'atenció des d'on projectar sensacions i fer bona punteria a les emocions de qui t'escolta... no.
En aquestes ocasions, ets més aviat una banda sonora.
Però, no penseu que és un plaer posar una mica de música en un moment especial per la vida d'algú?
Les últimes dugues llogues han anat una mica per aquí. La primera, en la cloenda d'uns cursos d'estiu, i l'altre ahir mateix. Al Rebrot. Una bona colla de "mauletets", com diuen es mallorquins, vinguts de diferents punts del País, amb ganes de fer una birra i posar-se al dia de les batalles de l'últim any.
De tant en tant m'agrada tenir llogues així. Són també saludables per mantenir els peus a terra. (Sempre que es mantingui el respecte pel músic, esclar. No som un ràdio-k7)
la Martona
pd: aprofito per enviar una salutació a tots els músics que en algun moment han posat banda sonora a la meva vida.
0 comentaris:
Publica un comentari